dissabte, 21 de maig del 2011

Reflexió dia 7.

En aquesta darrera sessió vàrem estar assajant la nostra dansa. Realment, no se si ens quedarà bé, però estic ben segura que, després de totes les converses que hem realitzat per decidir què fer durant el ball, hem desenvolupat la nostra empatia al màxim, o almenys és la meva impressió.
És a dir, com és obvi les cinc persones que composem el grup som ben diferents, i sort que ho som perquè sinó quin avorriment, i això ha fet que tots ens haguem d’adaptar a tots.

A tall d'exemple, en el meu cas no tinc molta pràctica ballant i per tant és normal que hem senti incomoda fent-ho. Això ho vaig comentar amb els meus companys i ells ho varen entendre, adaptant-se una mica a mi, igual que jo m’he adaptat a ells.
Aquest és només un exemple, però allò que vull deixar veure és que, no sé si haurem perfeccionat la nostra manera d’expressar-nos corporalment, però de ben segur que hem millorat les nostres aptituds socials, com són: l’escolta, la companyonia i l’empatia, entre altres.

Altrament, m’agradaria remarcar la importància que, en la meva opinió, té aquest tipus d’assignatures per a nosaltres, tan com a estudiants estressats, que necessitem d’aquestes matèries per desconnectar, com per a futurs docents que som, els quals hem de tenir un mínim de recursos expressius i artístics.

El que vull dir és que aquestes classes, junt amb les d’Educació Corporal, ens han servit per a evadir-nos una mica i al mateix temps ens han ajudat de forma personal, doncs hem hagut d’evolucionar, una cosa imprescindible en relació a la formació o afinació de la nostra personalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada