diumenge, 27 de març de 2011

Reflexió 4.

Durant aquesta darrera classe vàrem seguir experimentant amb diferents materials per fer el nostre vestuari. Seguirem utilitzant paper de diari, que et deixava les mans negres de tant de manipular-lo, i molta cinta adhesiva. Dic “molta cinta adhesiva” perquè va haver una vegada que encintarem tot el cos de na Rosa amb cinta, per a que el paper de diari li quedés ven ajustat i semblés un vestit cenyit. Va ser molt divertit!

Però el que no vàrem preveure va ser que, en estrènyer tant el vestit, després per posar-se’l li anava petit, perquè no li tancava ja que l’havíem fet apetitar.

Posteriorment, volíem que els vestits tinguessin una mica de vida, ja que tots de color gris i negre era una mica trist. I pensarem en pintar-los, però com que els havíem posat molta cinta adhesiva la pintura no quedava adherida. Així que ens vàrem haver de posar a pensar una altra manera de posar color als vestits: pensarem en aferrar paper i pintar-ho per sobre, però així fèiem servir massa paper; després pensarem en folrar els vestits amb paper continu, però el vestit quedava molt rígid,... i va arribar l’hora d’anar-nos i encara no sabíem com donar color al nostre vestuari...



Realment anem, una mica NO, bastant, justos de temps i no passem gust fent el que fem!

divendres, 11 de març de 2011

Reflexió dia 3.

En aquesta darrera setmana ja ens hem iniciat en el treballar dels musicals i els teatres, és per això que en la part de música hem començat a escriure l’argument de la història que representarem. I en la part de plàstica hem arrencat a crear el vestuari d’aquesta història.

Ahir va ser la primera sessió en la que treballarem de primera mà en la creació del vestuari. Durant la classe de plàstica, que com ja tots sabem dura només dues hores, vàrem intruir-nos en la creació dels vestits dels personatges. Però no penseu que vàrem agafar tela i agulla de cosir, no! Vàrem ser una mica respectuosos amb la mare terra i, gràcies al impuls de na Carmen, vàrem crear mitjançant uns quants diaris, més d’un, de dos i de tres, i molta cinta adhesiva.

Quan vos dic que férem les disfresses amb paper de diari, pensareu aquestes noies segur que només feren algun complement o un vestuari minimalista. Doncs, aneu una mica mal encaminat.

Vàrem crear, i no parl únicament del grup al que jo pertany sinó de tots en general, uns primers vestits realment increïbles, semblaven fets per artistes. N’hi havia d’imaginatius, d’altres més tradicionals, una que semblaven estrets de contes de fades, ... Realment eren objectes de col·leccionista, doncs estaven fets tots a mida i eren únics.

Per què dic que estaven fets a mida? Doncs, perquè és veritat. Vos explic. Un membre del grup feia de maniquí i un o més feien de dissenyadors i de modistes. Va estar una tasca interessant, veure com els companys posaven papers de diari sobre el propi cos i poc a poc anaven creant un vestit.

En aquest procés tots opinaven i tots prenien part de la creació o modificació de qualsevol element, realment era una activitat cooperativa com tantes que sempre, de forma teòrica, ens diuen que hem de realitzar amb els infants i els companys de professió.

És tan difícil entendre que els mestres han de cooperar, perquè sinó no poden ser coherents amb la seva tasca?