dimecres, 13 d’abril del 2011

Reflexió 5.

La setmana passada va ser l’últim dia de preparatius durant les classes de plàstica abans de la representació final de l’obra. Ja teníem tots els vestits i els decorats triats i acabats, doncs havíem hagut de quedar en hores fora de classe per enllestir-ho d’hora, ja que en dues hores cada dues setmanes per preparar els vestuaris, el maquillatge, els complements, el decorat, etc. no hi havia prou. Per tant vàrem quedar en altres moments i aquesta darrera sessió la dedicarem assajar.

Però encara així, portant-ho tot encaminat ens trobàvem una mica angoixades per si alguna cosa fallava, per si no érem capaços de recordar la coreografia dels valls, per si se’ns oblidava la lletra de les cançons o els diàlegs, ... . En altres paraules, en la meva opinió una obra no es prepara en un mes i molt menys amb tant pressió. Amb això no em refereix a que els dos professors, el de música i la de plàstica, ens posessin un marge de temps a l’hora de entregar les feines, doncs ens han deixat prou llibertat. Però encara així no hem pogut gaudir amb aquest projecte, doncs hem acabat no realitzant el que ens anava de gust en relació a l’argument, no hem pogut enllestir les coses en hores de classe perquè les hores de música no estaven ben aprofitades ni ven organitzades i de les de plàstica ens mancaven, ... No se si m’explic, però pens que les coses es poden tenir millor planificades i no fer-nos pagar sempre als alumnes les errades dels professors.

No obstant això, després de representar l’obra, la qual la férem ahir, me sent molt orgullosa de la feina que hem fet tot el grup, doncs per a mi va estar molt bé. Està clar que vàrem cometre errors, ens vàrem oblidar d’algunes frases al diàleg, vàrem desentonar a les cançons, etc., però jo, personalment, me sent molt contenta i satisfeta amb la feina realitza. I al cap i a la fi això és el que compta, no?

Vos deix una mostra de fins a quin punt vàrem treballar i tenir en compta els detalls, ja que inclòs la nostra dissenyador del grup, na Rosa, va realitzar arracades per a alguns dels personatges de l’obra. Em voleu dir que això no és implicació? Per mi és tot el contrari, és per sentir-se orgullós.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada