Durant la sessió d’ahir vàrem fer màscares amb benes i escaiola. Va estar una experiència realment estranya, però molt divertida. A la primer part de la classe vàrem haver de preparar-nos, és a dir ens posàrem roba per embrutar-nos i tallàrem les benes en trossets, per ser més fàcils d’utilitzar. Això ja va ser una cosa a tenir en compta, o sigui jo no m’havia adonat que per poder tapar la cara al nostre company havíem de fer-ho a tires tant gruixudes com els espais que havíem de tapar. En poques paraules, crec que jo anava amb la intenció de tapar-li tota la cara, quasi sense deixar-lo respirar. Quina ximpleria!
Tot seguit, començàrem a experimentar amb les benes mesclades amb l’aigua. Un s’anava adonant que si es remullava molt la bena després era molt difícil manipular-la, ja que es desfeia quasi a les mans. Però, si per contra es banyava poc era quasi impossible manejar-la, perquè estava tant forta que no es podia ni endoblar. Total, que férem, realment, un aprenentatge envers el modelatge de les benes mitjançant l’aigua.
Després d’aquesta manipulació començarem a percebre com anaven enfortint-se les benes a la cara del company. És a dir, estàvem rebent el resultats d’un procés que havíem confeccionat mitjançant la transformació. Tot aquest conjunt d’accions és comparable a la preparació que estam adquirint nosaltres, en la nostra evolució cap a futurs docents. O sigui, hem d’entendre la nostra formació com un procés en constant transformació, ja que si de dos elements diferents com són les benes i l’aigua passem a un element elaborat com és la màscara, podem assegurar que d’una tasca continua, com és la formació, es pot succeir alguna cosa més elaborada que no pas un aprenentatge memorístic i inútil.
Igualment, he de comentar quins són els sentiments que em vàrem recórrer el cos quan la meva companya estava confeccionant l’antifaç amb la meva cara de motlle. He de reconèixer que al principi tenia por perquè no sabia ben bé que succeiria, però poc a poc em vaig anar tranquil·litzant. Crec que a això va influir molt l’efecte d’assossec que transmet que algú t’estigui tocant suaument la cara i el sentir com regalimaven algunes gotes d’aigua per sobre de la pell. Realment és com si t’estiguessin fent un massatge, però aquesta sensació acaba quan comences a sentir que les benes t’han quedat realment aferrades a la pell. En cap moment vaig sentir ofec, però crec que si m’haguessin omplert la cara sencera de benes si que m’hagués angoixat. És per això que recoman, segons la meva experiència i si es la primera vegada que es fa aquesta activitat, que no es faci una careta de tota la cara sinó que més aviat és realitzi un antifaç. Així un podrà veure com reacciona davant aquesta tasca i què li transmet aquesta.
En definitiva, segons quin tipus d’activitats es realitzin és necessari saber una mica envers un mateix i les seves reaccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada